L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista.
Sempre treballant en categories de formació, actualment comptem amb un sènior a 2a catalana, un sots 25, 1 júnior, 3 cadets, 1 pre-infantil, 2 minis, 2 pre-minis i tres equips femenins (un cadet, un mini i un pre-mini).
Neobsahuje 0edlqwzveju
ORÍGENS I CREACIÓL’any 1945 els joves d’Acció Catòlica del Centre Parroquial de Sant Pere (Casal de Sant Pere), amb Roc García al capdavant, van fundar el primer equip del Sant Pere; anomenat Jóvene s de Acción Católica Española (J.A.C.E.) Sant Pere, emmarcat en uns temps de dictadura franquista i sota les normatives del règim dictatorial. La creació del JACE Sant Pere s’ha de concebre dins el marc d’esperit basquetbolístic que es viu a Terrassa, considerada la ciutat bressol del bàsquet espanyol perquè al 1913 es va començar a jugar a aquest esport a l’Escola Vallparadís. Aquest grup de joves que van formar el Sant Pere van aconseguir habilitar el pati del centre com a terreny de joc, tot i que era de terra, inaugurant aquest espai el 2 de desembre de 1945. Hi havia dos equips i degut a la gran afició que van generar Acció Catòlica va decidir integrar-los com a secció de bàsquet, sent Josep Salvador el delegat de dita secció. En aquells temps la primera alineació del Sant Pere va ser: Campà, Aróztegui, Salvador, Martínez, Puig, Sanahuja, Comellas i Izquierdo. Cal afegir que no competien en cap competició oficial, només jugant partits amistosos. Tot i el gran inici que va tenir el JACE Sant Pere, a l’any 1946 es va suspendre la pràctica del bàsquet després de jugar alguns amistosos, degut a que la majoria dels jugadors de l’equip van haver d’incorporar-se al servei militar i la resta van passar a formar part d’altres equips. Afortunadament tan sols vas ser un punt i seguit. A finals de l’any 1947 un grup de joves va formar de nou un equip que reinicià la disputa d’amistosos, fins que a l’any 1948 va participar en la seva primera competició, no oficial, denominada “Copa Primavera”. Va jugar davant d’equips com el JACE Sagrada Família (actual SFERIC), o l’Olesa, que va ser-ne el campió. Els nous aires que corrien per l’equip van dotar al renascut JACE Sant Pere d’una gran il·lusió i empenta, motiu pel qual va crear el I Campionat Local de Principiants, on hi van participar diversos equips terrassencs i el guanyador va ser el Sant Pere “B” amb la següent formació: Serrarols, Anglada, López, Soler, Nadal i Marcet. Pero les bones notícies al club del Casal no eren només aquestes. Aquell mateix any va participar, per primer cop, en el Campionat Diocesà, concretament en la Segona Divisió, de la qual en va ser el campió i va aconseguir un brillant ascens a Primera. Després de continuar de forma ininterrompuda la seva evolució com a equip disputant diversos amistosos al llarg dels anys, la temporada 1949-50 va ser un èxit total per al Sant Pere. L’equip debutà a la Primera Divisió del Campionat Diocesà i se’n va proclamar campió, sense perdre ni un partit en tota la Lliga. Per commemorar aquest triomf es va jugar un partit a la pista del Casal entre el propi Sant Pere i una selecció dels millors jugadors del Campionat Diocesà. Van vénçer aquests últims per un resultat de 30 a 37. L’aliniació d’aquest Sant Pere triomfant era la següent: Serveto, Anglada, Reinbau, Riera, Castañé, Antolí, Soler, Elias i Cortés. La temporada 1951-52 el Sant Pere deixa de competir a la Diocesana per passar a jugar a la Catalana, jugant a tercera categoria. En la temporada següent l’equip va jugar a Segona categoria “B”, de la qual en va ser campió i va aconseguir l’ascens a Segona categoria “A”, podent jugar la temporada posterior amb la resta d’equips egarencs que ja formaven part d’aquesta Lliga. Una de les claus de la bona temporada de l’equip va ser el retorn del jugador Castañé.S’ESTRENA LA PISTA DE CIMENTL’any 1953 l’esquadra del Casal inaugura un terreny de joc de ciment, concretament el 30 d’Agost de 1953. Hi va assistir el President de la Federació Catalana, el Sr. Castejón, i es va jugar un partit entre l’equip local i el Carol de Sabadell. En el pla esportiu l’equip aconsegueix pujar a Primera categoria Catalana gràcies als fitxatges de Jorba i J. Vidal, procedents del Sagrada Família, juntament amb el retorn de l’ex-jugador Riera. Una curiositat d’aquesta temporada 1953-54 és que a la pista de ciment s’hi poden veure partits de Primera categoria, ja que el Sant Pere acull el CB Olesa, que no pot jugar al seu propi camp per una sanció federativa i s’exilia a la pista egarenca per jugar com a local. Visiten la pista del Sant Pere equips de gran renom i amb alguns dels millors jugadors com són el Joventut de Badalona o l’Espanyol.EL TORNEIG “FEBAS”En la temporada 1954-55 s’instaura el torneig FEBAS, un esdeveniment creat per el Frente de Juventudes en homenatge a la mort d’un dels seus jugadors més mítics. Hi participen els millors equips de Terrassa i el Sant Pere en queda campió. Pel que fa referència a la Lliga, el Sant Pere continua jugant a Primera. El punt més significatiu d’aquella temporada és el fet que el Sant Pere juga el primer partit d’àmbit internacional disputat a Terrassa, a la pistra de ciment del Casal, concretament davant l’Association Sportive des PTT, de Montpellier, de la Primera Divisió de França.
El 27 Saló del Còmic de Barcelona se celebrà del 29 de maig a l'1 de juny i atorgà el Gran Premi a Ana Miralles; Les serps cegues fon escollida millor obra i millor guió, Pere Mejan l'autor revelació, Amaníaco millor revista i Álvaro Pons…
Contenia les províncies Hispània Tarraconensis, Hispània Bètica i Lusitània, si bé en una primeradivisió les dues últimes formaven una única província (Hispània Ulterior) en contraposició a Hispània Citerior.